La propietat intel·lectual
Presentació
La propietat intel·lectual és tota creació de l'intel·lecte humà i és regulada al Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual. Té a veure amb les creacions de la ment: les invencions, les obres literàries i artístiques, els símbols, els noms, les imatges i els dibuixos i models emprats en el mercat. La propietat intel·lectual comprèn la propietat industrial i els drets d’autor.
Les obres sotmeses a propietat intel·lectual poden estar sota règim de copyright, de llicències de difusió en obert, com per exemple Creative Commons, o en el domini públic.
Tota forma de propietat intel·lectual s'uneix a la societat mitjançant l’ús que s’hi dóna, pagant els drets d’autoria als corresponents autors o titulars de les obres a fi que, amb posterioritat i transcorregut el període establert a la llei, les creacions passin a ser patrimoni cultural de la humanitat. Aquest intercanvi es deriva del fet que els autors deuen a la societat l'origen de les seves autories.
La funció social de la propietat permet que es pugui modular el dret de propietat privada segons els interessos socials superiors, i això és el que fa la UOC, que adquireix un coneixement i fa que aquest reverteixi a la societat abans que hagi transcorregut el termini estipulat legalment, i ho fa per mitjà dels coneixements que transmet als estudiants, de la comercialització de les obres que contracta i de la divulgació posterior d’aquestes obres amb llicències de difusió en obert.
Obres i drets d’autor
Què és una obra i quines són objecte de propietat intel·lectual?
L'article 10 de la Llei de propietat intel·lectual estableix que són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur.
El precepte enumera, a títol exemplificatiu però no limitatiu, les obres següents:
Exemples:
- Obres escrites: llibres, escrits o qualssevol altres obres de la mateixa naturalesa
- Obres musicals: composicions musicals, amb lletra o sense
- Obres dramàtiques
- Obres cinematogràfiques
- Escultures i obres de pintura, dibuix i còmics, entre d'altres
- Obres arquitectòniques i d'enginyeria
- Gràfics, mapes i dissenys relatius, en general, a la ciència
- Obres fotogràfiques
- Programes d'ordinador
El títol, quan sigui original, també quedarà protegit com a part de l'obra.
El dret d'autor no protegeix ni les idees ni els simples fets: el que aquest dret protegeix és la forma en què s'expressen aquestes idees, allò que atorga a l'obra originalitat.
Una idea pot expressar-se de moltes maneres diferents, és per això que el dret d’autor protegeix l'expressió de la idea, no la idea en si mateixa.
Quines obres no són objecte de propietat intel·lectual?
No són objecte de propietat intel·lectual (article 13 de la LPI):
- les resolucions dels òrgans jurisdiccionals,
- els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics,
- les disposicions legals o reglamentàries i els seus corresponents projectes,
- les traduccions oficials dels textos anteriors.
Dit d’una altra manera, qualsevol d’aquests documents pot ser reproduït, distribuït, comunicat públicament o modificat lliurement sense cap autorització prèvia per part del titular dels drets.
Tal com s’indica en l’apartat anterior, les idees tampoc no són objecte de propietat intel·lectual.
Autors i drets d’autor
Qui és autor?
L’autor és la persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica. El propietari dels drets d’autor d’una obra és la persona que l’ha creat. A vegades, les obres són creades per més d’una persona, com és el cas de les obres col·lectives i les obres en què s’esdevé col·laboració entre diverses persones.
En el primer dels casos, és considerat titular de l’obra la persona física o jurídica que l’edita i divulga sota el seu nom. Es reconeix, però, l’autoria de cada autor individual respecte de la seva aportació de l’obra col·lectiva individualment considerada encara que no com a part de l’obra col·lectiva. En el segon cas, tots els autors que contribueixen a la creació de l’obra en col·laboració són considerats coautors i comparteixen el dret d’autor de l’obra.
En alguns casos, els autors volen romandre en l’anonimat o usar un pseudònim per a ocultar la seva veritable identitat al públic. Quan passa això, l’autor continua essent propietari del dret d’autor de les seves obres.
Quins drets té l’autor de l’obra?
Els drets d’autor es componen dels anomenats drets morals i dels drets patrimonials o d’explotació.
Drets morals
Els drets morals són aquells que faculten per a reivindicar l'autoria d'una obra i per a oposar-se al fet que aquesta autoria es modifiqui d'una manera que pugui perjudicar la reputació del creador. Aquests drets són irrenunciables i inalienables, i acompanyaran sempre l’autor d’una obra i els seus hereus quan l’autor hagi mort.
Són definits en l’article 14 de la LPI:
- Decidir si l’obra ha de ser divulgada i de quina manera.
- Determinar si aquesta divulgació s’ha de fer amb el seu nom, sota pseudònim o signe, o anònimament.
- Exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra.
- Exigir el respecte a la integritat de l’obra.
- Modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers.
- Retirar l’obra del mercat.
- Accedir a l’exemplar únic o rar de l’obra quan es trobi en poder d’un altre.
Drets patrimonials o d’explotació
Els drets d’explotació són aquells que permeten al titular dels drets obtenir una retribució per l’ús de les seves obres per part de tercers.
Es tracta dels drets següents:
- Dret de reproducció: inclou qualsevol forma de reproducció, com ara fotocopiar, descarregar, imprimir, escanejar, fotografiar, etc.
- Dret de distribució: és la posada a disposició del públic de l’original o de les còpies de l’obra, en suport tangible, mitjançant la seva venda, lloguer o préstec, o de qualsevol altra manera.
- Dret de comunicació pública: és tot acte pel qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles. No es considera pública la comunicació quan se celebri dins d’un àmbit estrictament domèstic que no estigui integrat o connectat a una xarxa de difusió de qualsevol tipus. Penjar l’obra a internet seria un acte de comunicació pública.
- Dret de transformació: comprèn la traducció, l’adaptació i qualsevol altra modificació en la forma de l’obra de manera que se’n derivi una altra de diferent.
L’autor té el dret exclusiu de l’explotació de la seva obra, però, a diferència dels drets morals, aquests drets sí que poden ser cedits a tercers, tant de manera exclusiva com no exclusiva. Si un tercer en vol fer ús, necessita el consentiment exprés de l’autor o ha d’acollir-se a alguna de les excepcions als drets d’autor que marca la llei.
Cessió de drets d’explotació: no exclusiva / exclusiva
La cessió de drets consisteix en la transmissió d’un o diversos drets d’explotació d’una obra a un tercer, de manera que li permet exercir-los legítimament tot i no ser l’autor de l’obra. Això el converteix en el titular dels drets d’explotació de l’obra. La transmissió d’aquests drets pot tenir lloc en morir l’autor (mortis causa) o per actes inter vivos. Aquesta darrera modalitat de cessió pot ser exclusiva o no exclusiva.
La cessió de drets en règim de no-exclusivitat, en canvi, atribueix al cessionari la capacitat d’exercir el dret o drets cedits d’acord amb les condicions de la cessió, però sense excloure l’exercici dels drets per a tercers o per a qui els cedeix.
Quina és la durada dels drets d’explotació?
Els drets d’explotació de l’obra duraran tota la vida de l’autor i setanta anys després de la seva mort o declaració de defunció. En el cas d’autors morts abans del 7 de desembre de 1987, els drets es mantenen fins a vuitanta anys després de la mort de l’autor.
Exemple: el text original de Lewis Carroll i les il·lustracions de John Tenniel del llibre Alicia al país de les meravelles, publicat el 1865, són al domini públic, però l’adaptació d’aquest llibre original en forma de pel·lícula i els dibuixos adaptats per Walt Disney del 1951 encara resten protegits pel dret d’autor i el dret de marques, i el seu ús requereix autorització.
Quins usos es poden dur a terme sense l’autorització del titular?
La llei preveu límits o excepcions als drets d’autor que permeten l’exercici dels drets d’explotació, que inicialment són exclusius de l’autor, sense haver d’obtenir prèviament la seva expressa autorització. En alguna d’aquestes excepcions, tot i no haver-ne de tenir permís exprés, l’exercici d’aquests drets genera un dret de compensació econòmica a favor de l’autor o titular. Són regulats en els articles 31 a 40 de la LPI.
En tots els casos, per a poder exercir els drets d’explotació sobre l’obra és necessari complir uns requisits obligatoris: citar l’autor i la font de l’obra. A partir d’aquí, cada límit exigeix els seus propis requisits. La llei també estableix que mai no podran ser interpretats de manera que la seva aplicació causi un perjudici injustificat als interessos legítims de l’autor o que vagin en detriment de l’explotació normal de l’obra.
Els dos límits previstos a la llei que poden tenir incidència en l’activitat de la UOC són els següents:
Dret de citació
Consisteix en la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres de qualsevol naturalesa. Han de ser obres ja divulgades (és a dir, ja en circulació) i la inclusió s’ha de fer a títol de citació o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquest ús només es pot dur a terme amb fins docents o de recerca, en la mesura justificada per la finalitat d’aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra.
En el cas de les fotografies, és possible fer servir tota la fotografia emparant-se en el dret de citació, sempre que es compleixin les condicions exigides per la llei.
Il·lustració per a l’ensenyament
El professorat d’educació reglada pot fer actes de reproducció, distribució i comunicació pública de petits fragments d’obres, excloent-ne els llibres de text i els manuals universitaris, sense autorització quan aquests actes es portin a terme a les aules per a la il·lustració de les seves activitats educatives, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i, excepte en aquells casos en què resulti impossible, s’incloguin el nom de l’autor i de la font.
Els drets d’autor també són a internet?
Sí. Tots els drets reservats als autors continuen essent reservats en l’entorn d’internet, tot i la facilitat amb què es pot copiar i difondre la informació.
Malgrat que es pugui accedir a continguts gratuïts, això no autoritza de cap manera l’apropiació de la informació continguda al web, i encara menys fer-ne un ús contrari a la legislació.
Què és el dret de remuneració per còpia privada?
El dret de remuneració per còpia privada és el dret que tenen els autors de rebre una compensació en concepte de les còpies privades que poden fer els usuaris de les seves obres, és a dir, les còpies realitzades en un àmbit domèstic i familiar, sense fer-ne usos col·lectius ni comercials.
Quan entra una obra en domini públic?
Les obres en domini públic són aquelles obres de les quals s’han extingit els drets d’explotació pel transcurs del termini de protecció previst per la llei. Aquestes obres les podrà fer servir qualsevol persona, sempre que se’n respecti l’autoria i la integritat.
Què és el copyright (©)?
El copyright és un terme, representat pel símbol ©, que indica qui és el titular dels drets d’explotació. Ho poden ser l’autor o el cessionari, en cas d’haver-hi cessió dels drets d’explotació.
En una obra s’indica el nom del titular, el lloc i l'any de divulgació de l'obra, seguits del símbol ©.
La UOC té un fort compromís amb el respecte dels drets de propietat intel·lectual i aquest és un dels punts essencials de la seva política institucional. Aquest compromís es materialitza, d’una banda, en els innombrables acords que la Universitat signa amb els titulars de drets per a l’ús a les aules de recursos aliens i, de l’altra, en la llicència signada amb CEDRO des de fa ja uns anys, per la qual la UOC va ser la primera universitat a signar amb aquesta entitat i un dels seus principals contribuents.
Què són les llicències de difusió en obert?
Què són les llicències Creative Commons?
Les llicències Creative Commons són aquelles llicències útils per als autors que vulguin posar les seves obres o prestacions a disposició del públic en règim (més o menys) obert.
Representen un punt intermedi entre «tots els drets reservats» del copyright i el «cap dret reservat» del domini públic, i responen al «some rights reserved» (‘alguns drets reservats’). Tots els drets no cedits expressament per la llicència queden reservats.
Malgrat l’amplitud de termes de la llicència, el llicenciador (que pot ser l’autor o un tercer titular de drets) es reserva el dret de divulgar l’obra en condicions diferents de les de la llicència general o pot retirar-la en qualsevol moment. El moviment Creative Commons vol tornar a l'autor la sobirania sobre la seva obra.
Les condicions que es poden aplicar sobre una obra són les que figuren a continuació, i es poden combinar com més convingui:
- Atribució: permet copiar, distribuir i comunicar al públic l’obra amb la condició d’esmentar l’autor en els crèdits. Ha de constar a totes les llicències Creative Commons, ja que respon al dret moral de reconeixement d’autoria de l’obra.
- No comercial: permet copiar, distribuir i comunicar al públic l’obra, sempre que no se’n facin usos comercials. Per a usos comercials cal l’autorització expressa del titular de drets.
- Sense treballs derivats: permet copiar, distribuir i comunicar al públic únicament còpies exactes (inalterades) de l’obra. No autoritza obres derivades.
- Compartir igual: permet elaborar obres derivades (transformació) i la seva distribució o comunicació posterior al públic, però sempre que es faci sota una llicència idèntica a la que tingui l’obra original.
S’ha de tenir en compte que hi ha una combinació que no és possible: no es pot crear una llicència Creative Commons amb les condicions «Sense treballs derivats» i «Compartir igual», ja que aquesta segona condició es va pensar per a comunicar obres o treballs derivats.
La llicència menys restrictiva, la Creative Commons BY (atribució), autoritza la reproducció, distribució, transformació i comunicació pública de l’obra, per a qualsevol finalitat i per a totes les modalitats d’explotació, amb caràcter gratuït i per a tot el termini de protecció. A partir d’aquí, com més condicions hi afegim, més restrictiva serà la nostra llicència, atès que menys usos es podrà fer de l’obra. Com menys condicions, més lliure, ja que la capacitat d’actuació sobre l’obra serà més àmplia.
La UOC aposta per revertir en la societat el coneixement que aquesta societat té i que ha obtingut gràcies a la Universitat. Per això, tots els materials docents que contracta la UOC finalment es publiquen amb llicències Creative Commons en la seva versió 3.0.
El novembre de 2013, Creative Commons va publicar la versió 4.0, que es diferencia de les versions anteriors pel fet de tenir un caràcter internacional, és a dir, aquesta versió no s’ha adaptat a les legislacions internes de cada país. En conseqüència, i per a evitar possibles confrontacions legals, la llicència emprada per la UOC continuarà essent la versió 3.0.
Quins tipus de llicències Creative Commons hi ha?
Les sis combinacions desenvolupades per Creative Commons són les següents:
Qui dóna permís per a fer servir una obra amb llicència Creative Commons?
Les llicències Creative Commons es van pensar perquè les pugui emprar qualsevol persona que tingui drets d’explotació de l'obra, és a dir, el creador o autor si no els ha cedit a un tercer.
Les llicències s’ofereixen de manera gratuïta i no és necessari que els creadors o titulars facin cap tipus de registre per a aplicar una llicència a una obra.
Com s’afegeix correctament la llicència a una obra?
Per a publicar una obra pròpia amb una llicència Creative Commons tan sols caldrà indicar el símbol de la llicència Creative Commons concreta en el document. Aquests símbols es poden trobar a la pàgina Creative Commons i això és gratuït.
Si es té clara la llicència concreta amb la qual es vol publicar l’obra, aquí es pot trobar tota la informació necessària sobre les llicències: https://creativecommons.org/licenses/?lang=ca
Si, en canvi, no se sap exactament quina combinació interessa més, es pot recórrer a aquest enllaç, que serveix de guia fins a trobar la combinació més adient a les pròpies necessitats: http://creativecommons.org/choose/?lang=ca.
Què són les llicències GNU?
Les llicències GNU són llicències de programari lliure amb què els autors disposen d’una eina que els permetrà autoritzar l’execució dels seus programaris de forma lliure.
Hi ha diverses llicències GNU, entre les quals destaquen la GNU General Public License (GPL o GPL ordinària) i la GNU Lesser General Public License (LGPL o GPL reduïda).
GNU General Public License (GPL)
És un tipus de llicència per a programari que permet la còpia, distribució (comercial o no) i la modificació del codi font, sempre que qualsevol modificació es continuï distribuint amb la mateixa llicència.
Es tracta de la llicència que es fa servir més en el món del programari i garanteix als usuaris finals la llibertat d’emprar, estudiar, compartir (copiar) i modificar el programari.
El seu propòsit és declarar que el programari cobert per aquesta llicència és programari lliure i protegir-lo d’intents d’apropiació que restringeixin aquestes llibertats als usuaris.
GNU Lesser General Public License (LGPL)
La llicència GNU LGPL (coneguda anteriorment com a llicència pública general per a biblioteques de GNU) garanteix la llibertat de compartir i modificar el programari assegurant que el programari sigui lliure per a tots els seus usuaris. Permet el mateix que la GNU, però la principal diferència respecte a la llicència GPL és que la LGPL es pot enllaçar a un programa no-GLP, que pot ser programari lliure o programari no lliure.
Formes de la propietat intel·lectual i industrial
Definicions
Drets d'autor
Una obra resta protegida pels drets d’autor pel simple fet de la seva creació, no és necessari el seu registre ni altres formalitats. No obstant això, algunes oficines nacionals de dret d'autor, i algunes lleis, preveuen el registre de les obres. Aquests sistemes permeten fer front als problemes que plantegen, entre d’altres, les controvèrsies relacionades amb la titularitat o la creació, les vendes o les cessions i transferències de drets, ja que donen prova i publicitat als drets que s’hi inscriuen.
En el cas de Catalunya, l’oficina que se n’encarrega és el Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya. Malgrat que el Registre és únic per a tot l’Estat espanyol, té una estructura descentralitzada per mitjà dels registres territorials.
Programari
Els programes d’ordinador són béns immaterials que requereixen protecció jurídica, tal com s’esdevé en el cas de les obres literàries, artístiques o científiques. El conjunt d'instruccions que constitueix cada programa és fruit de l'enginy humà, per la qual cosa és necessari protegir eficaçment tant els programes com els seus creadors.
La protecció dels programes d’ordinador pel dret d’autor ha tingut lloc en comprovar-se la insuficiència de la protecció que les patents els dispensaven. Els drets sobre els programes d’ordinador, les seves successives versions i programes derivats, poden ser inscrits en el Registre de la Propietat Intel·lectual.
- La inscripció no és obligatòria.
- Es presumeix que qui aparegui en el Registre com a titular del programa ho és en realitat, de manera que ha de provar el contrari qui discuteixi aquest extrem. La inscripció no es té en compte per a determinar el començament del termini de protecció del programa.
- El Registre és públic.
Si bé és cert que moltes vegades el registre al Registre de la Propietat Intel·lectual és complicat i que no és de gran utilitat quan es tracta de codi font, hi ha altres alternatives per a la seva protecció.
Marca o logotip
Una marca és un signe distintiu que indica que certs béns o serveis han estat produïts o proporcionats per una persona o empresa determinada. L’article 4 de la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de marques la defineix com «tot signe susceptible de representació gràfica que serveixi per a distingir productes o serveis d’una empresa dels d’unes altres».
La protecció de les marques s’obté mitjançant el registre i, en alguns països, també per mitjà del seu ús.
Encara que les marques es puguin protegir pel seu ús, és recomanable fer-ne el registre presentant la sol·licitud apropiada davant l’oficina corresponent depenent de si el registre és nacional, comunitari o internacional. I és que el registre d’una marca comportarà més protecció, especialment en els casos en què hi hagi un conflicte amb una marca idèntica o tan similar que pugui causar confusió. El registre atorga drets exclusius que prohibeixen l’ús no autoritzat de la marca.
Patents
Una patent és un conjunt de drets exclusius que garanteixen el dret d’explotar en exclusiva la invenció feta durant un espai limitat de temps, que és de vint anys en el cas d’Espanya.
A l’Estat espanyol es regulen mitjançant la Llei 11/2986, de 20 de març, de patents.
Perquè una invenció pugui ser objecte d’una patent ha de complir tres requisits:
- Novetat: es considera que una invenció és nova quan no és inclosa en l’estat de la tècnica, és a dir, quan no ha estat publicada abans de la data de presentació de la sol·licitud.
- Activitat inventiva: es considera que una invenció implica una activitat inventiva si aquesta no resulta de l’estat de la tècnica d’una manera evident per a un expert en la matèria.
- Aplicació industrial: es considera que una invenció és susceptible d’aplicació industrial quan l’objecte de la invenció pot ser fabricat o emprat en qualsevol classe d’indústria, incloent-hi l’agrícola.
De conformitat amb el requisit de novetat, no es pot publicar un resultat de recerca abans de patentar-lo, ja que una publicació anterior a la presentació de la sol·licitud de patent comportaria la pèrdua de la novetat de la invenció, la qual esdevindria no patentable.
Models d’utilitat
Els models d’utilitat protegeixen invencions amb menor rang inventiu que les protegides per patents, i consisteixen a donar a un objecte una configuració o estructura de què es derivi alguna utilitat o avantatge pràctic per al seu ús o fabricació. Per exemple, el cubell de fregar.
El dispositiu, instrument o eina protegible pel model d’utilitat es caracteritza per la seva «utilitat» i «practicitat».
Noms de domini (DNS)
El nom de domini és l’adreça d’una empresa, organització, associació o persona a internet, que permet que la seva informació, productes i serveis siguin accessibles a tothom per la xarxa.
Hi ha tres nivells de dominis d’internet:
- Dominis de primer nivell.
Genèrics: són els que acaben en «.com», «.gob», «.edu», «.org» (entre d’altres) i són assignats per institucions designades per la ICANN.
Territorials: són els que identifiquen el país, per exemple «.es» i «.ny».
- Dominis de segon nivell: és el nom que registrem en sol·licitar un domini; per exemple, a uoc.edu «uoc» és el domini de segon nivell.
- Dominis de tercer nivell: «.com.es», «.nom.es», «.org.es», «.gob.es» i «.edu.es».
Com l’autor pot protegir la seva obra? Registre i identificació de documents
Una obra s’ha de registrar?
És obra tota creació original literària, artística o científica expressada per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en el futur.
Des del mateix moment de la creació de l’obra, l’autor ja gaudeix de tots els beneficis de la llei i, per tant, no ha de fer res d’afegit per a protegir els seus drets; en aquest sentit, ningú no podrà fer ús de l’obra sense la preceptiva autorització de l’autor.
No obstant això, hi ha diversos sistemes de registre i identificació de les obres:
- Registre de la Propietat Intel·lectual
- Safe Creative
- Dipòsit legal
- ISBN/ISSN
- Altres
Els sistemes de registre
El Registre de la Propietat Intel·lectual
El Registre de la Propietat Intel·lectual és un organisme previst a la Llei de propietat intel·lectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de propietat intel·lectual per mitjà de la prova i la publicitat dels drets que s’hi inscriuen.
Els avantatges que ofereix la inscripció al Registre són que proporciona una prova qualificada que els drets inscrits existeixen i pertanyen al seu titular excepte en el cas que es demostri el contrari i que es dóna publicitat als drets inscrits.
Safe Creative
Safe Creative és un registre privat de continguts en suport digital.
Per als autors, el registre de la seva obra mitjançant Safe Creative és la prova d’autoria d’un registre amb garanties tecnològiques irrefutables: dipòsit de l’obra, registre de múltiples empremtes digitals i doble segellament de temps; per als usuaris de les obres comporta la certesa sobre la llicència i els usos permesos.
Atès que no és obligatòria la inscripció en un registre públic per a adquirir els drets de propietat intel·lectual ni per a obtenir la protecció que les lleis atorguen als autors i restants titulars de drets de propietat intel·lectual, amb el registre del material en un registre privat, com és el cas de Safe Creative, s’ofereix evidència de l’autoria, i és que la finalitat primordial del registre és poder demostrar que una obra s’ha creat abans que la d’un tercer, a l’efecte de provar-ne l’originalitat.
En aquest sentit, els usuaris poden registrar les seves obres mitjançant el servei i deixar constància de la seva autoria i drets de propietat intel·lectual, atès que la finalitat de tot això és oferir un mecanisme de prova davant de casos de plagi o d’ús indegut d’obres de propietat intel·lectual.
Dipòsit legal
El dipòsit Legal és l’obligació que tenen els impressors i editors de dipositar exemplars de totes les seves publicacions de tot tipus i divulgades en qualsevol suport, amb l’objectiu de recollir i preservar el conjunt de la producció editada a Espanya i possibilitar-ne l’accés. També l’autor que autoedita les seves obres té aquesta obligació.
Si no es compleix l’obligació del dipòsit legal es comet una infracció. Són infraccions:
- La publicació d’una obra sense haver demanat el número de dipòsit legal.
- La publicació d’una obra amb el número de dipòsit legal fals o incomplet.
- El fet de no haver lliurat els exemplars.
- El fet de no comunicar a l’oficina del dipòsit legal l’ajornament o l’anul·lació d’una edició.
Malgrat que el dipòsit legal no és un sistema de protecció dels drets de propietat intel·lectual com a tal, sí que ens permet identificar una obra.
ISBN/ISSN
ISBN (International Standard Book Number)
L'ISBN és un identificador numèric únic creat per a cada llibre basat en una combinació normalitzada de xifres que indiquen el codi de país o llengua d’origen, l’editor, el número de l’article i dígits de control, que permet la identificació de qualsevol llibre i l’ús d’eines informàtiques per a localitzar-lo.
L'ISBN l’assigna l’Agència Espanyola de l’ISBN als editors o als autors que s’autoediten les obres.
ISSN (International Standard Serial Number)
L’ISSN és un codi numèric reconegut internacionalment per a la identificació de les publicacions en sèrie (revistes, anuaris, butlletins, col·leccions de monografies, etc.).
El Centre Nacional de l’ISSN del país de publicació és qui s’ocupa d’assignar aquest número. A l’Estat espanyol la seu és a la Biblioteca Nacional.
Quan una revista es publica en format paper i electrònic, s’assigna un número diferent d’ISSN per a cadascun dels formats.
Altres
Identificadors d’obres en format imprès:
- ISBN (International Standard Book Number)
- ISSN (International Standard Serial Number)
- NIPO (número d’identificació de les publicacions oficials)
- ISAN (International Standard Audiovisual Number)
- ISMN (International Standard Music Number)
- ISRC (International Standard Recording Code)
- ISWC (International Standard Work Code)
Identificadors d’obres en format digital:
- HANDLE i DOI
- PURL
- SICI
Què es pot fer si una obra s’ha fet servir de forma il·lícita?
En cas que alguna persona hagi plagiat una obra o n’hagi fet qualsevol ús no permès per la llei sense el consentiment del titular dels drets, aquest podrà, sens perjudici d’altres accions que li corresponguin, instar el cessament de l’activitat il·lícita de l’infractor i exigir la indemnització dels danys materials i morals causats. També podrà instar la publicació o difusió, total o parcial, de la resolució judicial o arbitrària en mitjans de comunicació a costa de l’infractor.
Per a poder detectar possibles usos no autoritzats de l’obra es pot emprar algun programa de detecció de plagi que permeti rastrejar documents parcialment o totalment coincidents difosos a internet.
Per a més informació sobre la manera de detectar el plagi i protegir una obra, es pot consultar el monogràfic de plagi acadèmic elaborat per la Biblioteca.