Coneixement obert a la UOC
Què és l’accés obert? Quins són els seus beneficis? Les estratègies de publicació en accés obert, el seu marc legal, i molt més.
- Què entenem per coneixement obert?
- Setmana Internacional de l'Accés Obert a la UOC
- El repositori institucional de la UOC, O2
- Propietat intel·lectual de les publicacions en accés obert
- Publica treballs finals i recursos d'aprenentatge en obert
- Publica la teva recerca en obert
- Per què cal publicar les tesis doctorals en obert?
- Gestió de les dades de recerca
- En obert
Què entenem per coneixement obert?
Què és l’accés obert? Quins són els seus beneficis? Les estratègies de publicació en accés obert, el seu marc legal, i molt més.
Què és l’accés obert?
El moviment de l’accés obert (open access, OA) sorgeix a partir de les facilitats de l’edició electrònica i d’internet. Aquest moviment defensa un accés permanent, gratuït i sense restriccions d’alguns drets d’explotació als continguts científics, acadèmics i docents, per tal d’afavorir-ne l’accessibilitat i l’impacte en benefici de la ciència i la societat.
Declaracions internacionals d’accés obert:
Beneficis de l'accés obert
- Augment de la visibilitat de la literatura científica.
- Més impacte de les publicacions: augment de les citacions dels autors i les publicacions.
- Accés perpetu als documents.
- Recuperació fàcil dels continguts publicats en accés obert.
- Garantia de preservació dels resultats de la recerca.
- Augment de la visibilitat de les institucions.
Què són els repositoris institucionals? Quins beneficis proporciona un repositori a un investigador, a la universitat i a la societat?
(Font: REBIUN)
Estratègies de publicació en accés obert
Autoarxiu: via verda
L’autoarxiu en repositoris institucionals, com l’O2, o en repositoris temàtics permet el següent:
- La publicació d’una còpia dels articles (publicats i revisats).
- La publicació de la versió enviada (preprint), acceptada (postprint) o publicada (PDF de l’editorial).
- L’accés a les publicacions amb possibilitat d’accés gratuït, accés embargat o accés restringits.
Pel que fa a les publicacions científiques, cal que consulteu les polítiques d’autoarxiu de les editorials on heu publicat les vostres obres:
- Internacionals: SHERPA/RoMEO, Héloïse
- Espanyoles: Dulcinea
Revistes en accés obert: via daurada
La via daurada consisteix a publicar en revistes que no cobren cap subscripció per l’accés als articles, però que tenen altres models de negoci que els permeten cobrir les despeses de publicació (com ara: un autor paga per publicar en accés obert).
Model híbrid
Amb el model híbrid, les revistes publiquen els articles en accés obert immediat, a partir que l’autor o la institució titular de l’article paga una quota per finançar-ne l’accés.
Marc legal
El 12 d'abril de 2021 va ser aprovada, per Consell de Direcció, la Política institucional de coneixement obert de la UOC. La finalitat d'aquesta política és establir el marc institucional que permeti a la UOC compartir i transferir obertament el coneixement que genera com a resultat de la seva recerca, docència, innovació o gestió institucional en els diferents àmbits temàtics de la Universitat.
- Política de metadades. O2 Repositori UOC
- Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació
- Horitzó 2020
Recomanacions i bones pràctiques
- Guia de les universitats catalanes per al compliment dels mandats d’accés obert per a publicacions de la Llei de la ciència espanyola i l’Horitzó 2020
- Bones pràctiques de les universitats catalanes per al compliment dels mandats d’accés obert per a publicacions de la Llei de la ciència espanyola i l’Horitzó 2020 de la Unió Europea
- Recomanacions per a la implementació de l’article 37. Difusió en accés obert de la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació
- Com s’han de complir els mandats d’accés obert
Difusió de l'accés obert
Materials de promoció de l’accés obert
- Com a investigadors, com podeu treure profit de l'accés obert?
- Com a professors, com podeu promocionar l'accés obert?
- Com a estudiants, com podeu treure profit de l'accés obert?
Altres actes de difusió de l'accés obert nacionals i internacionals
Els repositoris institucionals d’accés obert
Què és un repositori institucional?
Segons la definició de Crown (2002) per a The Scholarly Publishing & Academic Resources Coalition (SPARC) a The Case for Institutional Repositories: A SPARC Position Paper, un repositori institucional és «un arxiu digital de la producció intel·lectual produïda pel professorat, el personal de recerca i els estudiants d’una institució, accessible per a usuaris finals tant de la mateixa institució com de fora, sense que hi hagi pràcticament cap barrera d’accés. En altres paraules, el seu contingut és:
- institucionalment definit,
- d’àmbit acadèmic,
- acumulatiu i perpetu,
- obert i interactiu.»
Repositoris cooperatius en què participa la Biblioteca Virtual
- TDX, tesis doctorals en xarxa
- RACO, revistes catalanes amb accés obert
- RECERCAT, dipòsit de la recerca de Catalunya
- MDX, materials docents en xarxa
La Biblioteca participa en la Línia estratègica 3 (potenciar el desenvolupament i l’ús de la biblioteca digital 2.0, internet i les xarxes socials) de la Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN) i coordina el GT de repositoris d’aquesta mateixa xarxa.
Directoris de repositoris
Mesura la producció científica en obert dels investigadors de tres universitats: la UB, la UOC i la UPC.
Setmana Internacional de l'Accés Obert a la UOC
Setmana Internacional de l'Accés Obert a la UOC (2020)
La Setmana Internacional de l'Accés Obert torna enguany del 19 al 25 d'octubre per sensibilitzar sobre els beneficis del moviment obert (open access). Durant set dies, les persones participants organitzen activitats i difonen informació per promoure l'accés als continguts acadèmics a qualsevol persona d'arreu del món, en línia i de manera gratuïta i permanent.
Des de la UOC hem preparat diferents continguts amb motiu d'aquesta cita anual, en el marc de la nostra aposta pel coneixement i la ciència oberta i la contribució a l'assoliment dels reptes globals de l'Agenda 2030.
Resultats del Pla de Coneixement Obert
Amb aquesta nova infografia repassem els punts clau del Pla de Coneixement Obert de la UOC. L'any 2018 es va llançar aquest pla d'acció amb el propòsit d'obrir el coneixement generat a la Universitat per contribuir a la globalització de la institució i donar visibilitat a l'excel·lència de la recerca i de la formació de la UOC.
En aquesta imatge es poden veure els avenços del pla fins ara entorn dels nou eixos de trebal. Sis eixos principals, per impulsar: les publicacions en obert, les dades de recerca en obert, l’aprenentatge en obert, la innovació oberta, una universitat oberta a la societat i nous models d’avaluació de la recerca. A més, el Pla consta de tres eixos transversals: formació, comunicació i sensibilització sobre aquest àmbit; el desenvolupament d’infraestructures en obert; i la participació en espais de referència sobre aquesta realitat.
Publicacions científiques, dades FAIR, Recursos d'aprenentatge, Innovació oberta, Oberta a la societat, Avaluació de la recerca, Comunicació, formació i sensibilització, la UOC com a referent en ciència oberta i Impuls al coneixement obert en temps de COVID-19.
Definició d'una nova política de coneixement obert
Nova política de coneixement obert, t'animes a participar?
La UOC disposa d’una política d’accés obert de l’any 2010, que cal actualitzar per alinear-se amb el context actual de la Ciència Oberta, tant a nivell local com internacional. Per això, s’ha previst elaborar una nova Política de Coneixement Obert; amb un enfocament més globalitzador i en base als diferents eixos del Pla d'Acció de Coneixement Obert.
Glossari de termes open
Per acostar-te al moviment de l'accés obert i la ciència oberta, et proposem un glossari breu amb la definició de vint termes recurrents.
Descobreix els 20 termes més utilitzats en l'àmbit del coneixement obert.
L'O2 Repositori UOC
El repositori O2 preserva i difon gairebé 14.000 continguts elaborats en el context de l'activitat acadèmica i de recerca de la UOC.Des que es va engegar el Pla d'acció Coneixement Obert, el nombre d'articles científics dipositats a l'O2 Repositori UOC ha augmentat significativament, i ha passat d'uns 300 articles a més de 2.000 en els darrers tres anys.
En el repositori també s'hi poden consultar materials docents i d'aprenentatge (treballs finals de grau, proves d'avaluació contínua —PAC— i recursos d'aprenentatge oberts), altres documents de recerca (dades, capítols de llibre, tesis doctorals, conferències i informes) i documents institucional
Llibres en obert de l'Editorial UOC
Enguany, per afavorir la docència no presencial durant el confinament, l'Editorial UOC ha publicat en obert, per primera vegada, una col·lecció amb una vuitantena de llibres electrònics sobre ciències socials i el llibre Decálogo para la mejora de la docencia online: propuestas para educar en contextos presenciales discontinuos.
L'Editorial participa en la campanya de la Xarxa Vives durant la Setmana Internacional de l'Accés Obert amb el llibre La comunicació no verbal, de Teresa Pont Amenós.
Docència no presencial d'emergència
En aquesta guia hi trobaràs una recopilació d'eines i bibliografia que els experts i expertes de la UOC van compartir en ple confinament durant les diferents sessions del cicle «Docència no presencial d'emergència». Més de 9.000 docents de 47 països van seguir la proposta formativa amb l'objectiu d'oferir alternatives per continuar l'activitat pedagògica de manera no presencial.
Educació oberta per la transformació educativa
Els recursos educatius en obert (REO) han nascut per a donar suport a la transformació educativa, ja que, a diferència d'altres materials, gràcies a la llicència que tenen, n'afavoreixen l'ús, la reutilització, la redistribució, la remescla i la compartició.
La Universitat ha participat activament amb la UNED i la resta d'universitats de la Xarxa de Biblioteques Universitàries Espanyoles (REBIUN) en el projecte Conectad@s: #LaUniversidadEnCasa, un portal web del Ministeri d'Universitats i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
Hem preparat uns quants materials per conèixer una mica més bé els recursos educatius en obert:
Coneix la diferència entre els recursos educatius en obert i qualsevol altre tipus de recurs educatiu.
Retain, Reuse, Revise, Remix and Redistribute.
Copyright, Creative Commons and Copyleft.
Repositoris, plataformes, cercadors, Viquipèdia i mapes visuals.
Setmana Internacional de l'Accés Obert a la UOC (2019)
Coincidint amb la Setmana Internacional d’Accés Obert, la Universitat Oberta de Catalunya impulsa i coordina, entre el 21 i el 25 d’octubre, un curs en línia gratuït sobre ciència oberta a Twitter. Aquest micro-MOOC és una iniciativa pionera, que en aquesta tercera edició compta amb el suport de divuit universitats de tot l’Estat, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i cinc col·laboradors europeus.
Cada dia es publicaran al compte @moocmicro piulades sobre aspectes i conceptes bàsics relacionats amb: la ciència oberta, els beneficis de la publicació en obert, els estàndards i les eines per a gestionar, com difondre i preservar les dades de recerca, la investigació participativa, l’impacte social, la integritat de la recerca, la ciència ciutadana i noves maneres d’avaluar la ciència.
Gràcies al treball col·laboratiu, aquesta tercera edició permet seguir el curs en català, castellà, gallec, basc i anglès que emetran en el següents horaris i hashtags:
- 9 h: en anglès, #OpenScienceMOOC19
- 10 h: en català, #CiènciaObertaMOOC19
- 11 h: en castellà, #CienciaAbiertaMOOC19
- 12 h: en gallec, #CienciaAbertaMOOC19
- 13 h: en basc, #ZientziaIrekiaMOOC19
El microMOOC coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya continua sumant forces per a realçar els beneficis del coneixement obert. Del 21 al 25 d'octubre, coincidint amb la Setmana Internacional de l'Accés Obert, s'impartirà per Twitter la tercera edició d'aquest curs gratuït, en què participen divuit universitats de tot l'Estat, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i cinc col·laboradors europeus.
Observatori de l’accés obert
L’Observatori de l’Accés Obert té l’objectiu de monitorar l’estat actual de la publicació en obert en les tres institucions participants, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i a la UOC.
L’Observatori actualitza anualment la informació dels articles científics en accés obert i en tancat, a partir de les fonts Web of Science i Scopus. En aquests moments, ja es poden consultar, cas per cas, els percentatges de publicació dels últims sis anys, mitjançant les anomenades vies daurada, híbrida i verda.
Les primeres dades evidencien que la principal estratègia de publicació en obert de la UOC és la via daurada, és a dir, la publicació d’articles a les revistes en accés obert. La segona via, en canvi, és la verda, l’autoarxivament en el repositori institucional, l’O2 Repositori UOC.
La Biblioteca, al servei de l’accés obert
Amb aquesta infografia pots consultar i utilitzar els serveis que la Biblioteca ofereix en pro de l’accés obert.
- Publica a l’O2 respositori UOC
- Demana'ns suport en la gestió de dades FAIR
- Suport en la publicació
- Publicació de tesis doctorals en obert
- Serveis de suport per a revistes acadèmiques
Descobreix els 9 serveis que la Biblioteca de la UOC t'ofereix en l'àmbit del suport a l'accés obert.
Curs sobre Accés Obert (en anglès)
L’objectiu d'aquest curs és conèixer els avantatges que pot proporcionar l’accés obert i aprendre com publicar en obert, tant les publicacions científiques com les dades de recerca. Permet aprendre per què l’accés obert, el compromís públic i l’educació científica són importants per reforçar el paper de la ciència en la societat i en la cultura.
Accedeix al recurs d'aprenentatge d'aquest curs disponible a l'O2 Repositori UOC: http://hdl.handle.net/10609/101366
L'O2 Repositori UOC, en xifres
Procedència de les visites, continguts dipositats i documents més baixats.
Setmana Internacional de l'Accés Obert a la UOC (2018)
Tot seguit et detallem les activitats en què la UOC participarà enguany a la Setmana internacional del accés obert OAWeek amb l'objectiu de sensibilitzar sobre l'accés obert i generar uns compromisos amb la publicació en obert.
Participa en el joc Breaking the Wall, que començarà dilluns 22 d'octubre als edificis de Tibidabo, 22@ i Castelldefels. Estigues atent i no t'ho perdis!
Micro-MOOC d'accés obert
Del 22-10-2018 al 26-10-2018
- 10:00 en català
- 12:00 en anglès
Segona edició del curs gratuït per Twitter, que aquest any serà impartit en català i anglès. Només cal que segueixis el compte @moocmicro i l'etiqueta #OAMOOC -en anglès, #OAMOOC18-, des d'on cada dia seran publicats continguts.
Infografia promocional de crida a la participació.
Pla d'Acció de Coneixement Obert
22-10-2018 12:00 Presentació del Pla d'acció de coneixement obert
Sala d'actes, Universitat Oberta de Catalunya. Avinguda Tibidabo
La UOC impulsa el seu Pla d'acció de coneixement obert, centrat en la idea general d'obrir la universitat, de cocrear i de compartir coneixement. Una aposta que contribuirà a la globalització de la Universitat, a la vegada que permetrà visibilitzar l'excel·lència de la recerca i de la formació de la UOC.
Pla d'Acció de Coneixement Obert | UOC
La UOC impulsa el seu Pla d’Acció de Coneixement Obert centrat en la idea general d’obrir la universitat, de co-crear i de compartir coneixement per esdevenir un node de coneixement obert i global que permeti contribuir amb decisió a la resolució dels reptes globals identificats a l'Agenda 2030.
Per assegurar que el coneixement generat dins la UOC estigui en obert i fer palès el compromís de la UOC amb la ciència oberta cal impulsar l'O2 Repositori UOC com a eina per a difondre'l i visibilitzar-lo.
IV Seminari d'Edició Científica
22-10-2018 12:00
Sala d'actes, Universitat Oberta de Catalunya. Avinguda Tibidabo
El IV Seminari d'Edició Científica, organitzat per l'Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge, oferirà una conferència oberta al públic centrada en aquesta ocasió en l'open science o ciència oberta.
Ernest Abadal, catedràtic de la Facultat de Biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona, explicarà els antecedents teòrics de la Ciència Oberta, els valors amb els quals connecta i els programes polítics que hi ha en aquest moment per posar-la en pràctica.
Documental Paywall: The Business of Scholarship
24-10-2018 17:00, Cinemes Girona
Es projectarà la mostra gratuïta del documental Paywall, als Cinemes Girona. El documental, produit i dirigit per Jason Schmitt, aporta una mirada crítica sobre com funciona el sistema actual de publicacions científiques i aporta idees de millora en el futur.
L'acte, impulsat per Julio Meneses, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, i David Masip, director de l'Escola de Doctorat, està organitzat juntament amb la Universitat de Barcelona. Després del passi hi haurà un debat amb el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Alexandre López, i Brian Russell, activista i voluntari a Collaction.org, una ONG neerlandesa dedicada a buscar solucions a qüestions d'acció col·lectiva, entre les quals hi ha la ciència oberta.
Observatori de l’accés obert
L’Observatori de l’Accés Obert té l’objectiu de monitorar l’estat actual de la publicació en obert en les tres institucions participants, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i a la UOC.
L’Observatori actualitza anualment la informació dels articles científics en accés obert i en tancat, a partir de les fonts Web of Science i Scopus. En aquests moments, ja es poden consultar, cas per cas, els percentatges de publicació dels últims sis anys, mitjançant les anomenades vies daurada, híbrida i verda.
Les primeres dades evidencien que la principal estratègia de publicació en obert de la UOC és la via daurada, és a dir, la publicació d’articles a les revistes en accés obert. La segona via, en canvi, és la verda, l’autoarxivament en el repositori institucional, l’O2 Repositori UOC.
El repositori institucional de la UOC, O2
El portal que recull, difon i preserva les publicacions digitals d’accés obert produïdes per la comunitat UOC.
Continguts de l’O2
El repositori institucional de la UOC inclou recursos que s’estructuren en tres apartats:
- Docència: conté els recursos i els objectes d’aprenentatge generats per l’activitat docent del professorat de la UOC (recursos d'aprenentatge UOC, vídeos formatius, guies d’estudi, PAC, exàmens, resolucions d’exàmens, etc.), sempre que aquests documents estiguin subjectes a una llicència de difusió oberta i la UOC sigui la titular dels drets de propietat intel·lectual. També conté els treballs finals de grau o màster i els pràcticums dipositats pels estudiants.
- Recerca: conté les publicacions en accés obert derivades de l’activitat investigadora de la UOC dipositades pel personal docent i de recerca. Destaquen especialment les tesis doctorals, les ponències i les comunicacions en congressos, a més dels articles (preprints, postprints, etc.), les ressenyes i els capítols o parts de llibres.
- Institucional: altres recursos institucionals de la UOC que es consideren interessants per a la societat, com ara memòries, lliçons inaugurals, etc.
Cadascun d’aquests apartats s’estructura jeràrquicament en:
- Comunitats
- Subcomunitats
- Col·leccions
Objectius de l’O2
Els objectius del repositori són els següents:
- Ser un portal per a la difusió dels documents digitals produïts per membres de la UOC en el marc de la seva activitat de recerca, docència i gestió, per a augmentar-ne la visibilitat i l’impacte en els àmbits català, espanyol i internacional.
- Preservar la documentació digital generada per la Universitat i garantir-ne l’accessibilitat en el futur.
- Potenciar l’accés obert a la informació científica o Open Access (OA) seguint la via verda, és a dir, facilitant l’autoarxivament de les publicacions, com també promoure el dipòsit dels recursos educatius oberts (OER).
Propietat intel·lectual de les publicacions en accés obert
Publicacions amb llicències de difusió en accés obert
Es recomana que els documents que es publiquin a l’O2 estiguin subjectes a llicències de difusió en accés obert. Entre aquest tipus de llicències, les més emprades són les de Creative Commons, que permeten modificar els termes i les condicions d’ús d’una obra per a posar-la a disposició del públic amb un règim més o menys obert, sense substituir els drets d’autor, sinó fonamentant-s’hi.
En el moment de publicar, l’autor ha de revisar les diferents llicències que pot assignar i seleccionar la que s’adapti millor a l’ús que vol que es faci de la seva obra.
Quins tipus de llicències Creative Commons hi ha?
Les sis combinacions desenvolupades per Creative Commons són les següents:
Publica treballs finals i recursos d'aprenentatge en obert
Publica al repositori institucional de la UOC, O2, les publicacions digitals en accés obert elaborades en el desenvolupament de les activitats acadèmiques i de docència.
Per què convé publicar els treballs finals en obert?
Coneix els beneficis de publicar el teu treball final de grau, màster o pràcticum en obert.
Què et cal saber sobre la publicació?
La publicació es fa a partir de l'autopublicació d'aquests treballs finals, seguint la Guia per al dipòsit de TFC, PFC, Pràcticum, TdR.
Es demana que sigui el mateix autor, l'alumne, qui publica el seu treball al repositori, ja que, amb l'autopublicació, l'alumne autoritza de forma expressa a publicar en accés obert.
Així mateix, els professors i professors col·laboradors vetllaran pel dipòsit al repositori institucional dels treballs finals de grau, màster o pràcticums i incentivaran els seus alumnes.
Cada titulació pot demanar la publicació en accés obert dels treballs finals dels seus alumnes seguint uns criteris de selecció de treballs diferents. D'aquesta manera, pot haver-hi programes que demanin la publicació en obert de tots els treballs finals dels seus alumnes, i d'altres que només en demanin una selecció.
Per què convé publicar els treballs finals en obert?
Els estudiants de la UOC són cridats a la publicació al repositori institucional dels treballs finals de grau, màster o pràcticums, que seran de consulta lliure.
Quan es demana que un alumne publiqui el seu treball final, és indispensable que aquest document compleixi els següents requisits:
- Que el treball no sigui afectat per cap acord de confidencialitat amb tercers.
- Que el treball no vulneri els drets de propietat intel·lectual i industrial de tercers.
En cas que hi hagi dades que s'hagin de protegir, com ara dades confidencials o que vulnerin drets de propietat intel·lectual i industrial, aquesta informació s'haurà de retirar abans del dipòsit, o bé se'n pot restringir la consulta als usuaris de la comunitat UOC. Per a qualsevol consulta sobre aquest punt, l'alumne s'haurà de posar en contacte amb els seus professors.
Amb la publicació dels treballs finals en obert al repositori, els alumnes de la UOC donen visibilitat a la seva producció acadèmica.
Alhora, publicar al repositori permet la recuperació d'aquests treballs no només dins del
mateix repositori, sinó també a la xarxa, atès que les entrades al repositori s'indexen; per tant, una cerca pertinent a internet permetrà recuperar el treball a partir de la informació disponible al registre que acompanya el treball (autor/s, títol, paraules clau, resum, etc.).
A més, amb la validació de la publicació del treball al repositori s'hi assigna un handle o URL permanent que la UOC es compromet a conservar amb independència del canvi d'interfícies del repositori. Aquest handle pot ser compartit per l'estudiant, amb la certesa que el registre digital a què fa referència serà sempre recuperable a internet.
Per tal de promoure la difusió de la ciència en accés obert, seguint les recomanacions del Consell de l'Associació Universitària Europea i les de la Declaració de Berlín, signada per la UOC el 2 de juny de 2006, el Consell de Govern de la Universitat Oberta de Catalunya va aprovar una política institucional d'accés obert. Aquesta política, també anomenada mandat institucional, obliga els seus investigadors (personal docent i de recerca o becaris) a publicar en accés obert mitjançant el dipòsit en el repositori institucional de la UOC, O2.
On es publiquen els treballs finals en obert?
El repositori emmagatzema els recursos que s'hi han publicat en tres grans apartats: Docència, Recerca i Institucional.
Els treballs finals dels alumnes de la UOC s'ubiquen tots dins d'apartat Docència. Aquest apartat conté els materials docents i els objectes d'aprenentatge generats per l'activitat docent i dipositats tant per professorat de la UOC (mòduls didàctics, vídeos formatius, guies d'estudi, PAC, exàmens, resolucions d'exàmens, etc.) com per alumnes (treballs finals de grau, màster o pràcticums).
Dins Docència, les grans comunitats es corresponen, en gran mesura, als diferents estudis que imparteix la UOC. I dins les comunitats podem trobar múltiples subcomunitats, les quals representen les diferents branques del coneixement que s'imparteixen dins els estudis. Moltes vegades les subcomunitats corresponen a un o diversos programes impartits a la UOC.
Finalment, al darrer nivell de l'estructura jeràrquica del repositori tenim les col·leccions. En particular, les col·leccions on s'ubicaran els treballs finals comparteixen totes la denominació següent: treballs finals de carrera, treballs de recerca, etc.
Apartat del repositori institucional de la UOC, que recull, difon i preserva les publicacions digitals en accés obert dels membres de la UOC elaborades en el desenvolupament de les seves activitats acadèmiques i de docència. Inclou materials didàctics, treballs finals de grau, màster o pràcticums, amb la finalitat d'augmentar-ne així la visibilitat i l'impacte.
Servei amb què t'assessorem sobre com es publica en accés obert a l'O2 Repositori UOC
Com es publiquen els treballs finals en obert?
Com es poden publicar els treballs finals i material docent en accés obert.
Servei amb què t'assessorem sobre com es publica en accés obert a l'O2 Repositori UOC
Publica la teva recerca en obert
Els investigadors, professors o consultors de la UOC poden difondre la seva producció científica dipositant a l’O2 Repositori UOC els articles, capítols o parts de llibres, conferències, etc. que hagin produït en el marc de la seva activitat de recerca a la Universitat.
La Guia per a dipositar materials de recerca indica els passos que cal seguir per a fer aquest dipòsit.
Cal tenir en compte els drets d'autor i les polítiques editorials que les editorials apliquen a les publicacions. En aquesta pàgina expliquem les qüestions més rellevants sobre això.
Drets d'autor i polítiques editorials
Com a autors, quan se signa un contracte amb una editorial, sovint se cedeixen en exclusiva els drets d’explotació (reproducció i distribució) de l’obra. És el que es coneix com el copyright transfer i implica que, sense el permís de l’editor, els autors no poden difondre l’obra en cap altre canal.
Per a conservar els drets d’ús i explotació de les vostres publicacions i perquè pugueu fer-ne còpies, distribuir-les i fer-ne obres derivades, podeu utilitzar diversos models d’addendes o contractes:
Conserva els teus drets d'autor davant les editorials. Tingues en compte la versió del document, quan es pot dipositar en obert i els drets d'explotació.
Si voleu dipositar un treball publicat prèviament en una revista abans d’incloure-la a l’O2 heu de conèixer les condicions en què s’han cedit els drets a l’editor. Si bé moltes editorials permeten la difusió de l’edició preliminar o preprint (l’esborrany del text abans de la revisió) als repositoris institucionals, d’altres no ho permeten.
Per a conèixer les polítiques de publicació de les editorials de revistes científiques, podeu consultar les bases de dades següents:
- internacionals: SHERPA/RoMEO
- espanyoles: Dulcinea
Draft, Preprint, Postprint and Published.
Les versions dels articles que es poden dipositar en accés obert són les següents:
- La publicació d’una còpia dels articles (publicats i revisats).
- La publicació de la versió enviada (preprint), acceptada (postprint) o publicada (pdf de l’editorial).
- L’accés a les publicacions amb possibilitat d’accés gratuït, accés embargat o accés restringit.
Polítiques de copyright i autoarxiu d'editorials internacionals.
Drets de copyright i condicions d'autoarxiu de revistes científiques espanyoles.
L'objectiu del projecte Dulcinea és conèixer les polítiques editorials de les revistes espanyoles pel que fa a l'accés i els drets de copyright dels seus arxius, i com aquests drets poden afectar al seu posterior autoarxiu a repositoris institucionals o temàtics.
SPARC proporciona un conjunt complet de recursos per ajudar a obtenir més informació sobre els drets com a autor i a les eines disponibles per ajudar a administrar els drets d'autor eficaçment.
Servei amb què t'assessorem sobre com es publica en accés obert a l'O2 Repositori UOC
Per què cal publicar les tesis doctorals en obert?
Publica la teva tesi doctoral en obert
A l’Estat espanyol, a Catalunya i a la UOC hi ha normatives que regulen els ensenyaments de doctorat i que estableixen que cal dipositar les tesis doctorals en format electrònic.
Estat espanyol
El 10 de febrer de 2012 va entrar en vigor l’article 14 del Reial decret 99/2011, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat. Aquest article estableix que «una vegada aprovada la tesi doctoral, la universitat s’ha d’ocupar del seu arxiu en format electrònic obert en un repositori institucional i ha de remetre, en format electrònic, un exemplar d’aquesta tesi i tota la informació complementària que sigui necessària al Ministeri d’Educació, als efectes oportuns.
En aquest sentit, la base de dades del Ministeri d’Educació on queden recollides, doncs, les tesis doctorals llegides a l’Estat espanyol és TESEO.
Catalunya
En l’àmbit català, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va acordar dur a terme diferents actuacions amb la finalitat d’impulsar l’accés obert a la recerca de Catalunya i va encarregar a la Comissió General de Política Universitària el seguiment i la implantació d’aquestes actuacions. El pla d’actuacions per a l’accés obert a Catalunya, aprovat en plenari del CIC el 22 de juny de 2009, té com a fita clau l’horitzó 2012, quan «en els processos d’avaluació de projectes d’investigació, d’acreditació del professorat, d’avaluació de la recerca (sexennis) o de concursos de promoció interna es tindran en compte exclusivament les publicacions incloses en un repositori d’accés obert.
En aquest marc general de normativa, i des de l’any 2001, la Universitat Oberta de Catalunya participa en el projecte de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), l’objectiu del qual és donar accés electrònic en línia al text complet de les tesis doctorals llegides a les universitats públiques catalanes, difonent arreu del món per internet els resultats de la recerca universitària i garantint-ne la preservació per mitjà de MetaArchive Cooperative. Aquesta iniciativa formada per institucions importants d’arreu del món disposa d’una xarxa d’intercanvi d’informació que assegura que altres institucions mantenen una còpia del contingut digital que es vol preservar. Aquesta preservació es duu a terme amb el programari LOCKSS, que constantment compara les diferents còpies per, si s’escau, poder avisar i restaurar de manera automàtica qualsevol canvi.
UOC
L’article 10.2 de la Normativa dels estudis de doctorat aprovada pel Comitè de Direcció Executiu de la UOC el novembre de 2011, determina que «un cop aprovada la tesi doctoral, la UOC s’ocupa de l’arxivament en format electrònic al repositori institucional corresponent i remet un exemplar electrònic de la tesi i la informació complementària als organismes competents. Així mateix, inicia els tràmits per a la inclusió de la tesi doctoral en el catàleg de tesis doctorals en línia.
La Política institucional d’accés obert de la UOC, va ser aprovada el 6 d’octubre del 2010 per Consell de Govern, i demana que el seu personal dipositi la seva producció en accés obert al repositori institucional de la UOC O2. Té com a última finalitat recollir tota la producció científica i docent produïda al si de la Universitat i fer-la accessible a tothom de manera lliure i gratuïta amb la voluntat de difondre el coneixement a tota la comunitat científica per tal que progressin la societat en general i la ciència en particular.
Real decreto 99/2011, de 28 de enero, por el que se regulan las enseñanzas oficiales de doctorado.
Consell Interuniversitari de Catalunya. Informe sobre los trabajos de la subcomisión promotora de las actuaciones para impulsar el acceso abierto, en cumplimiento del acuerdo de la Junta del Consell Interuniversitari de 8 de octubre de 2008.
Esta normativa tiene por objeto regular las enseñanzas oficiales de doctorado de la UOC. Las disposiciones de esta normativa deben aplicarse a todos los programas de doctorado de la UOC.
Per tal de promoure la difusió de la ciència en accés obert, seguint les recomanacions del Consell de l'Associació Universitària Europea i les de la Declaració de Berlín, signada per la UOC el 2 de juny de 2006, el Consell de Govern de la Universitat Oberta de Catalunya va aprovar una política institucional d'accés obert. Aquesta política, també anomenada mandat institucional, obliga els seus investigadors (personal docent i de recerca o becaris) a publicar en accés obert mitjançant el dipòsit en el repositori institucional de la UOC, O2.
On es publiquen les tesis doctorals en obert?
Responent a aquest context, totes les tesis llegides a la Universitat Oberta de Catalunya s’han d’arxivar al seu repositori institucional, l’O2, i al repositori cooperatiu de tesis TDX; a més cal omplir les dades corresponents a la base de dades de TESEO.
El repositori institucional de la UOC és el portal que recull, difon i preserva les publicacions digitals en accés obert dels membres de la UOC elaborades en el desenvolupament de les seves activitats de recerca, docència i gestió. Inclou articles, ponències, materials didàctics, treballs finals de carrera, tesis doctorals, etc., amb la finalitat de recollir, preservar i organitzar la producció científica i la memòria de la UOC, i sobretot de difondre-les i d'augmentar-ne així la visibilitat i l'impacte.
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) és un repositori cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes. La consulta de les tesis és d’accés lliure i permet realitzar cerques al text complet de les tesis, per autor/a, director/a, títol, matèria de la tesi, universitat i departament on s'ha llegit, any de defensa, etc.
Base de datos del Ministerio de Educación para recuperar las tesis doctorales leídas en universidades españolas. Desde su página web podrás hacer el seguimiento y la consulta de cada ficha de tesis desde el año 1976.
Servei personalitzat de publicació en obert de les tesis doctorals llegides a la UOC.
Gestió de les dades de recerca
La importància de la gestió de les dades en l’àmbit de la recerca ha anat en augment en els darrers anys juntament amb la possibilitat de difondre-les i compartir-les amb altres investigadors i amb el públic en general.
Dades de recerca
Coneix què són les dades de recerca, com es gestionen i els beneficis de compartir-les.
Un relat de ficció com a guia fidel als principis FAIR per a les dades d'investigació.
Què són les dades de recerca?
La Comissió Europea(CE) defineix les dades de recerca com la informació factual o numèrica recollida per a ser examinada i considerada com la base d’un raonament, d’una discussió o d’un càlcul. Les dades inclouen estadístiques, resultats d’experiments, mesures i observacions resultants de l’estudi de camp, d’enquestes o d’entrevistes i imatges.
Tipus de dades de recerca
- Observacionals: dades capturades en temps real. Per exemple, neuroimatges, dades de mostres, dades de sensors, dades d’enquesta.
- Experimentals: dades capturades en equips de laboratori. Per exemple, seqüències de gens, cromatogrames, dades de camps magnètics.
- Simulació: dades generades a partir de models de prova. Per exemple, climatològiques, matemàtiques o models econòmics.
- Derivades o compilades: dades reproduïbles, però de difícil reproducció. Per exemple, de text i mineria de dades, models 3D, bases de dades compilades.
- De referència: conglomerat o conjunt de dades. Per exemple, bancs de dades de seqüències de gens, estructures químiques o portals de dades espacials.
Què és la gestió de les dades de recerca
La gestió de les dades de recerca (RDM) engloba l’organització, l’estructura, l’emmagatzematge i el tractament de les dades utilitzades o generades durant un projecte de recerca.
La gestió de les dades de recerca (RDM) està present en totes les fases d’una investigació:
Discover the Research Data Management Lifecycle.
- Creació de dades i planificació de la seva reutilització
- Processament i organització: estructuració i metadades
- Anàlisi
- Preservació: seguretat, accés, emmagatzematge i recuperació
- Comparteix: publica i sigues citat
- Reutilització
Beneficis de gestionar i compartir les dades
- Validació dels resultats obtinguts.
- Localització i comprensió de les dades.
- Reducció de la duplicitat de recollida de dades i els costs que això comporta.
- Acompliment dels requisits de les convocatòries de recerca.
- Foment del debat científic.
- Foment de la innovació i els nous usos potencials de les dades.
- Afavoriment de la col·laboració entre els usuaris de dades i els seus creadors.
- Increment de l’impacte i la visibilitat de la recerca.
- Augment de la pròpia reputació quan els altres citin l’obra pròpia.
Qüestions prèvies
- Quin tipus de dades generaràs?
- Tens previstos el dipòsit i la difusió de les dades en accés obert?
- Quan tens previst publicar-les?
- Saps quina plataforma faràs servir per a dipositar-les i difondre-les?
- Saps amb quina llicència les publicaràs?
- Vols preservar les dades? Quant de temps? Quin és el volum de dades que vols preservar? En quins formats?
- Les dades necessiten programari específic per a ser consultades?
- Treballes amb dades personals? Què en faràs?
- Treballes amb dades confidencials? Què en faràs?
- Qui és el màxim responsable de la gestió de les dades?
En qui recau l’autoria de les dades?
Segons l’article 12 de la Llei de propietat intel·lectual, les bases de dades «que per la selecció o disposició dels seus continguts constitueixin creacions intel·lectuals» estan protegides per drets d’autor. No obstant això, les dades en brut incloses dins una base de dades no tenen autoria, per tant, no són objecte de propietat intel·lectual.
H2020 - Pla pilot de gestió de dades de recerca
H2020 Pla pilot de dades de recerca
L’article 29.3 de l’H2020 estableix que els projectes participants en el pla pilot han de desenvolupar un Pla de gestió de dades - PGD (Data Management Plan - DMP):
- Dipositar les dades de la recerca (les necessàries per a validar els resultats presentats en les publicacions científiques) en un repositori tan aviat com es pugui per a garantir a qualsevol persona i de manera lliure, el seu accés, mineria, explotació, reproducció i difusió.
- Documentar les dades de recerca: proporcionar informació, per mitjà del repositori, sobre les eines i els instruments necessaris per a validar, interpretar i reproduir la recerca duta a terme.
Excepcions: per raons de seguretat, privadesa, protecció de dades personals o explotació comercial/industrial es pot excloure la difusió en accés obert dels resultats del projecte.
Costos: els costos associats amb les dades es consideren despeses elegibles en el projecte.
Àrees previstes al pla pilot:
- Future and Emerging Technologies.
- Research Infrastructures – part e-Infrastructures.
- Leadership in Enabling and Industrial Technologies – Information and Communication Technologies.
- Societal Challenge: Secure, Clean and Efficient Energy – part smart cities and communities.
- Societal Challenge: Climate Action, Environment, Resource Efficiency and Raw Materials – with the exception of topics in the area of raw materials.
- Societal Challenge: Europe in a changing world – inclusive, innovative and reflective Societies.
- Science with and for Society.
Important: encara que un projecte no estigui dins aquestes àrees, es pot sol·licitar incloure’l al pla pilot.
Marc legal
Les directrius de la Comissió Europea per a publicar dades en accés obert queden recollides en el Manual del participant a l’H2020 consultable al Portal del participant.
- General multi-beneficiary model grant agreement for the horizon 2020 programme1 (H2020 General MGA — MULTI). Article 29.3. Dissemination of results. Open Access. Visibility of funding.
- Guidelines on Open Access to Scientific Publications and Research Data in Horizon 2020.
- Guidelines on FAIR Data Management in Horizon 2020.
Com es gestionen i publiquen les dades de recerca
Beneficis de gestionar i compartir les dades de recerca
- Validació de resultats.
- Localització i comprensió de dades.
- Redueix la duplicació de dades i els costos implicats.
- Compleix els requisits de les convocatòries de recerca.
- Promou el debat científic.
- Promou la innovació i els nous usos potencials de les dades.
- Fomenta la col·laboració entre usuaris i creadors de dades.
- Augmenta l'impacte i la visibilitat de la investigació.
- Augmenta la vostra reputació quan altres persones citen el vostre treball.
El Pla de gestió de dades de recerca
Què és un Pla de Gestió de Dades (PGD)?
Un Pla de gestió de dades (Data Management Plan - DMP) és un document formal que ha de descriure el cicle de vida de les dades tant durant un projecte de recerca com quan aquest s’hagi acabat. L’objectiu del PGD és que es considerin aspectes com ara la metodologia i els estàndards que s’empraran per a gestionar les dades, com es compartiran, com es conservaran i com es preservaran en el futur.
El Pla de gestió de dades no és un document definitiu, sinó que va evolucionant al llarg del projecte de recerca. Les especificacions per a elaborar un PGD per a un projecte H2020 es poden consultar a: Guidelines on Data Management in Horizon 2020 (Annex 1 i 2). Horizon 2020 actualment demana el dipòsit i la preservació de les dades (incloent-hi les metadades associades) necessàries per a validar els resultats d’una recerca presentats en les publicacions científiques.
Com s'elabora un PGD?
- DMP Online: programa desenvolupat pel Digital Curation Centre, UK. Disposa d’una plantilla per a projectes H2020. Es poden consultar els diferents manuals i seminaris en línia sobre l’eina i les FAQ.
- Checklist for Data Management Plan
Plantilla per fer un pla de gestió de dades seguint els requisits del Programa H2020:
Aquest document ha estat elaborat pel Grup de Treball de Suport a la Recerca del CSUC.
On puc trobar exemples de PGD?
Plans de gestió de dades desenvolupats amb DMP Online o altres eines.
Com pots treballar amb les dades de recerca
Com es descriuen les dades? Conjunts de dades (datasets), estàndards i metadades
La descripció de les dades hauria d’incloure la informació necessària per tal d’entendre i analitzar les nostres dades o reproduir els resultats d’aquí a vint anys.
- Origen de les dades: si les dades es generen dins el projecte o bé si són recol·lectades. En cas que les dades siguin recol·lectades, cal indicar la font d’on s’han extret.
- Tipologia i format de les dades de recerca (dades observacionals, experimentals, computacionals, etc.)
- Estàndards: cal indicar quin estàndard de metadades es farà servir.
- Metadades de descripció: les metadades haurien de respondre preguntes del tipus:
- Què són les dades?
- Qui les pot fer servir?
- Quan es poden fer servir?
- Com es poden fer servir?
- Amb quina finalitat es poden fer servir?
- On es poden trobar?
- Quant temps estaran disponibles?
Quins són els aspectes legals sobre la protecció de dades?
La protecció de les dades personals inclou la protecció de les llibertats i els drets fonamentals de les persones físiques aplicats a un projecte d’R+D+I, i també la seva protecció davant la possible utilització per tercers no autoritzats.
- Aspectes legals de la protecció de dades personals aplicats a projectes d’R+D+I de la UOC.
- Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD)
- Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal
Quins són els aspectes ètics sobre la protecció de dades?
Els aspectes ètics afecten les dades que es poden mostrar, el temps i l’anonimat de les persones implicades, i respecten la dignitat i la integritat per a garantir-ne la privadesa i la confidencialitat.
Recursos i documentació relacionada:
- Red de comités de ética de universidades y organismos públicos.
- Aspectes ètics de la Comissió Europea.
- European Code of Conduct for Research Integrity.
- Ethical issues and Data Protection.
Amb quina llicència pots publicar les teves dades?
El document Guidelines on Open Access to Scientific Publications and Research Data in Horizon 2020 explicita:
«As far as possible, projects must then take measures to enable for third parties to access, mine, exploit, reproduce and disseminate (free of charge for any user) this research data. One straightforward and effective way of doing this is to attach Creative Commons Licence (CC-BY or CC0 tool) to the data deposited.»
Trobaràs més informació a:
- Llicències Creative Commons
- DCC - How to license research data
- AusGOAL (Australian Governments Open Access and Licensing Framework) - Research Data Licensing FAQs
- UPC Publica - Horitzó 2020, Llicències
Com se citen les dades?
DataCite estableix que les dades s’han de citar de la mateixa manera que citem altres fonts d’informació bibliogràfica, com ara articles o llibres.
Citar les dades de recerca et permetrà:
- Reutilitzar les dades fàcilment i, a més, verificar-les
- Fer seguiment de l’impacte que puguin tenir les dades
- Crear una estructura acadèmica que reconegui i recompensi els productors de dades
Models d’estructura:
- Creador (any de publicació): Títol. Editor. Identificador.
- Creador (any de publicació): Títol. Versió. Editor [Tipus de recurs]. Identificador.
Nota: l’identificador correspon a DOI, Handle o URL permanent (preferiblement enllaçable).
Exemples de citació de dades (font Datacite):
Publica en data journals o revistes de dades en obert
En els darrers anys hi ha un interès creixent per publicar les dades de recerca en obert per tal d’afavorir la transparència, la visibilitat i l’impacte de la recerca, així com garantir l’accés a les dades de forma lliure i gratuïta, i assegurar-ne la preservació, explotació i reproducció.
En aquest context, han sorgit els Data Journals o revistes de dades que comprenen dues tipologies principals:
- Publicació de dades com article de dades (o data paper): ssón revistes on només es publiquen dades en forma d’article de dades (data papers). Són un nou format de publicació centrat en el conjunt de dades.
- Publicació de dades juntament amb l’article (o enriched/enhanced publication): són revistes que presenten, conjuntament, articles i dades. Habitualment, aquest tipus de revistes no recullen les dades completes sinó que recomanen on s’han de dipositar (a repositoris de dades concrets) i enllacen a aquests repositoris des dels articles.
Alguns exemples de revistes de dades són les editorials següents:
- Nature Publishing Group: Nature Publishing Group: els autors poden enviar el seu conjunt de dades a dipòsits de dades, per disciplines i reconeguts per la comunitat, inclosos en el seu llistat.
- Ubiquity Press (sèrie d’accés obert): ofereix la xarxa de repositoris d’accés obert Dataverse
Doneu una ullada a la recopilació de data journals següent, segons la seva àrea temàtica, tipus d’accés i impacte científic en els índex internacionals més rellevants.
On es poden dipositar les dades de recerca?
Per a seleccionar un repositori on es poden dipositar les dades de recerca, recomanem tenir en compte les consideracions següents:
- Considerar l’àmbit temàtic (hi ha repositoris multidisciplinaris i temàtics) i l’ambit geogràfic.
- Identificar quin tipus de dades es tenen (programari, imatges, dades sense tractar, etc.)
- Identificar si les dades són obertes, embargades, restringides o tancades.
- Tenir en compte la mida aproximada dels fitxers de dades.
- Tenir en compte la llicència amb la qual es volen difondre les dades.
- Identificar si cal fer servir identificadors permanents (DOI, Handle).
És recomanable utilitzar recursos europeus per a assegurar-se que compleixen la llei de protecció de dades.
Quins són els repositoris de dades multidisciplinaris més destacables i quines característiques tenen?
Repositoris de dades multidisciplinars:
- The Registry of Research Data Repositories (Re3data)
- FAIR Sharing
- Eurostat: statistics database
- Qualitative Data Repository
Repositoris i portals de dades de ciències socials:
- Social Sciences dataset repositories (PloS)
- The Australian Data Archive
- UK Data Archive
- Analysis and Policy Observatory (APO)
- Inter-University Consortium for Political and Social Research
També pots consultar la taula comparativa de repositoris, elaborada per la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona o bé la llista de repositoris que manté la Biblioteca de l'Erasmus University.
Suport en la gestió de les dades de recerca
T’oferim un servei personalitzat de consulta, suport i acompanyament en la redacció del Pla de gestió de dades de recerca (Data Management Plan) així com en la difusió i publicació d'aquestes dades generades durant el procés d'investigació.
Eines per a la gestió de dades de recerca
Eines, repositoris i recursos de formació per a la gestió de les dades de recerca i la redacció del pla de gestió de dades
En obert
El moviment Open Access, Accés Obert en català, fa referència a l’accés lliure, immediat i sense restriccions a qualsevol material digital educatiu o acadèmic publicat amb llicències Creative Commons. A continuació hem recollit eines i recursos relacionats amb l’accés obert.
Els recursos educatius oberts (REO, o OER en anglès) són mòduls didàctics, llibres de text i altres recursos d’ensenyament i aprenentatge accessibles gratuïtament amb una llicència Creative Commons. En aquest monogràfic es recullen els recursos educatius oberts que es produeixen a la UOC segons les diferents àrees temàtiques de la Universitat.
Els recursos educatius oberts (REO o OER, en anglès) són mòduls didàctics, llibres de text i altres recursos d'ensenyament i aprenentatge accessibles gratuïtament amb una llicència de drets d'autor que atorga un permís a l'usuari per a participar en les activitats de les 4 R: reutilització, revisió, recreació i redistribució.
Els cercadors són molt útils a l’hora de trobar informació. En el cas dels recursos educatius oberts (REO, o OER en anglès), els cercadors faciliten l’ús i la reutilització dels materials acadèmics i docents. Aquest monogràfic recull els cercadors de recursos educatius oberts més destacats, tant d’àmbit general com de les àrees temàtiques de la UOC.
Vols conéixer recursos d'informació oberts, o que siguin accessibles gratuïtament a Internet, en l'àmbit del Dret? Aquest monogràfic en recull els principals.
Vols conéixer recursos d'informació oberts, o que siguin accessibles gratuïtament a Internet, en l'àmbit del Dret fiscal? Aquest monogràfic en recull els principals.
En aquest dossier monogràfic trobareu informació sobre com reutilitzar bancs de recursos multimèdia oberts (amb llicències Creative Commons o bé que disposen d’una versió gratuïta que permet l’ús no lucratiu) que podeu utilitzar en els treballs i projectes d’aprenentatge. També us ofereix recursos per crear infografies i mapes conceptuals o mentals, per tal d'organitzar la informació i explicar conceptes o relacions complexes de manera visual.
Recull amb motiu del Dia mundial del patrimoni audiovisual, que es celebra el 27 d'octubre.
Inclou informació sobre aquest esdeveniment i les institucions que el promouen, així com bancs de recursos audiovisuals: repositoris, axius de la UNESCO, mitjans de comunicació en línia i projectes experimentals.